AKIRIO BANZAKE

En un món on la foscor avançava implacable i les estrelles s’apagaven una a una, la humanitat havia oblidat les seves pròpies cançons. Els mars estaven muts, les ciutats eren deserts de formigó, i els ecos de les guerres encara retronaven en l’aire. Semblava que ja no hi havia salvació. Però la natura, antiga i savia, tenia un últim pla. D’un encontre improbable en un bordell, entre un polític corrupte i una dona atrapada en les seves pròpies ombres, va sorgir una espurna: Akirio Banzake.

Akirio no era només un home. Era una llavor, una creació conscient de la natura, nascuda en el terreny més inhòspit per a oferir una última oportunitat a la humanitat. Portava en si dues virtuts que l’espècie havia oblidat fa temps: l’empatia i la humilitat.

L’empatia d’Akirio era gairebé divina. No només comprenia el dolor dels altres; el vivia. Amb una sola mirada podia veure les esquerdes més amagades en l’ànima de qui tenia al davant, les cicatrius que ningú més percebia. Però no era una càrrega, sinó un regal que li permetia construir ponts on abans només hi havia murs. La seva presència era com un far que guiava els cors perduts cap a la llum.

Però era la seva humilitat la que realment el diferenciava. En un món ple de veus alçades, Akirio parlava amb silenci. Caminava entre la gent com un igual, escoltant amb paciència i oferint comprensió sense esperar res a canvi. No buscava reconeixement ni poder, perquè sabia que el veritable canvi no venia d’imposar la força, sinó de sembrar esperança.

Akirio no era un salvador en el sentit tradicional. No portava espases ni aixecava exèrcits. En canvi, portava una fe incommovible en la humanitat, una fe que molts havien perdut. En un món on l’autodestrucció semblava inevitable, ell era la darrera oportunitat. No era un heroi de llegenda, sinó la resposta silenciosa al crit desesperat de la natura.

Ara, tot depenia d’Akirio… i de la humanitat. ¿Podria aquest home, aquesta llavor gestada en les ombres, encendre una nova llum en la foscor? El temps ho diria. La natura ja havia fet la seva jugada final.

Ara, la resta era a les seves mans.

Univers Banzake: BSKY

Aquesta obra, **Akirio Banzake**, està sota una llicència **Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0)**. 

Per veure una còpia de la llicència, visita: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/